BLOG
6/09/2012
ENTREVISTA DR. XAVIER SANT

 

El Dr. Xavier Sant és especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport i metge responsable dels equips de competició de la FEDME (Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada. Així mateix és metge de la Federació Catalana d'Atletisme i professor en Ciències de l'activitat física i l'esport en Blanquerna (Universitat Ramón Llull).

 

El nivell d'exigència de l'esport de muntanya, és diferent de la resta d'esports? Quin tipus de preparació específica s'ha de fer diferent a altres disciplines?
En la FEDME les disciplines competitives són les carreres per muntanya, l'esquí de muntanya, l'escalada esportiva i l'escalada en gel. Les carreres per muntanya i l'esquí de muntanya en general es caracteritzen per ser proves de fons de llarga durada, en la qual habitualment se superen desnivells de 2.000 metres i longituds de més de 30 quilòmetres, tenint una durada aproximada de 2 a 4 hores, aproximadament. La preparació d'aquestes proves exigeix un gran volum d'entrenament i un coneixement tècnic específic del mitjà en el qual es desenvolupen. És a dir es tracta de proves que comporten un gran desgast físic i en un mitjà en el qual la climatologia pot ser molt variable i adversa en situacions freqüents, la qual cosa exigeix una gran força mental en l'esportista. Com a exemple podem comentar que en l'últim Campionat d'Europa d'esquí de muntanya celebrat en Pelvoux, França, algunes de les competicions es van desenvolupar amb una temperatura de -28 º C. En aquestes condicions existeix el risc de congelacions d'extremitats (dits, orelles, nas…) i també és freqüent la dificultat en la hidratació perquè el líquid del tub de el “camel-back” es congela. Kilian Jornet va obtenir la medalla d'or en la modalitat de cronoescalada i la plata en la modalitat individual.


Com a especialista en nutrició esportiva, Ens pot explicar en què consisteixen les ajudes ergogénicas? Quins són les millors per a l'esport de muntanya?
Podem considerar com a ajuda ergogènica qualsevol estratègia encaminada a millorar el rendiment de l'esportista, ja sigui des del punt de vista nutricional, farmacològic, fisiològic, psicològic o mecànic. S'entén que les ajudes ergogèniques no perjudiquen la salut de l'esportista.
Els pilars bàsics en el rendiment de l'esportista són l'entrenament adequat, una nutrició equilibrada i suficient i uns períodes de somni i recuperació que facilitin la correcta assimilació de les millores, evitant el sobre-entrenament i les lesions.
Si l'alimentació és variada, equilibrada en principis immediats i en aportació calòrica, l'esportista no va a tenir cap dèficit. Una dieta rica en glúcids és imprescindible el dia abans de la competició per als suplements de vitamines, minerals, aminoàcids, etc. poden ser útils en determinats moments de la temporada en els quals, pels continus viatges o intensitat de les competicions, pugui ser difícil assegurar que la nutrició compleix tots els requisits.
En els esports de fons en muntanya la majoria d'esportistes consumeixen durant les carreres begudes isotòniques i barretes o gels energètics, la qual cosa els permet una reposició ràpida de líquids i hidrats de carboni.


Quin tipus de nutrició és l'adequada per adaptar el cos de l'esportista a les diferents fases de rendiment durant la temporada?
La proporció de nutrients en una alimentació equilibrada ha de mantenir-se durant tota la temporada. L'únic ajust que han de realitzar els esportistes és adequar la ingesta calòrica a la despesa energètica real que dependrà del volum i intensitat de l'entrenament que realitzen. Normalment si el pes corporal i els percentatges gras i muscular són correctes (estudi del somatotip), les sensacions de gana i sacietat permeten que l'esportista ingereixi el volum de calories que necessita.


Quins són les patologies més comunes que vostè tracta? I, Quins són les lesions més freqüents a nivell articular?
Les patologies de sobrecàrrega més freqüents en atletes, corredors o esquiadors de muntanya són les tendinitis i condropatíes rotulianes. També són freqüents les afectacions del tendó d'Aquil·les, tibial posterior i anterior.
A nivell articular el genoll és l'articulació més afectada amb diferència. Solen presentar-se problemes degeneratius del cartílag articular i els menics.
Si comparem les carreres per muntanya amb l'atletisme, en aquestes observem que en general es tracta de competicions molt més perllongades (algunes d'elles, com els “Ultra Trails”, oscil·len majoritàriament entre 80 i 180 Km). Podríem pensar que les lesions de sobrecàrrega serien molt més freqüents, però això no és així a causa del fet que es corre per superfícies molt variades, més toves en general, i amb exigències biomecàniques diferents.


En esportistes de tan alt nivell com Kilian Jornet que fan una pràctica esportiva molt intensa i continuada (gairebé extenuant), com pot combatre's el sobreentrenament?
Les condicions físiques i psicològiques de Kilian i la seva base genètica són excepcionals. L'entrenament adequat, específic i personalitzat a les capacitats de l'esportista, els períodes de descans i recuperació, l'alimentació equilibrada i suficient i els controls analítics de sang ens permeten combatre el sobre-entrenament. Així mateix són fonamentals les percepcions que té l'esportista del seu estat físic, per poder reaccionar ràpidament davant qualsevol problema o lesió.
Quin és la seva experiència i resultats obtinguts amb Inmunactive (específic per a sistema immune) i els productes de la gamma articular (Tendoactive i Artroactive)?
En l'esportista d'alt nivell, sotmès a entrenaments molt intensos, són freqüents els problemes relacionats amb una disminució de les defenses i la immunitat. Se solen manifestar amb una incidència major de sofrir refredats o altres infeccions, generalment poc importants, però que segons el moment en el qual apareguin poden comprometre greument els objectius i èxits esportius. Una bona prevenció es pot realitzar amb suplements nutricionals: antioxidants, vitamines A, C i I, seleni, nucleòtids, B glucano…
En el tractament i la prevenció dels problemes articulessis i tendinosos, els estudis biomecánicos i podológicos, la fisioteràpia, la modificació de l'entrenament i una suplemetación nutricional o farmacològica van a ser fonamentals per solucionar aquestes patologies, i facilitar la reparació de les estructures afectades.

Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información